KAMISHIBAI

PETITA HISTÒRIA DEL KAMISHIBAI

El KAMISHIBAI va tenir el seu orígen en els temples budistes del Japò cap allà el segle XII.
Els monjos utilitzaven els EMAKI, que eren pergamins que
presentaven imatges i contes, per ensenyar a la població que no sabia llegir ni escriure en la religió budista. Eren històries de les que sempre aprenien alguna cosa per aplicar a la seva
manera de viure o de fer.
Després dels monjos, els ETOKI (contacontes) van adaptar el
mètode a històries que parlaven d’altres temes.

Però quan més èxit va tenir el KAMISHIBAI va ser de 1920 a 1950, com a conseqüencia de la gran crisi econòmica que patí el Japó. Molts treballadors és van veure obligats a deixar les seves feines i van veure que amb el KAMISHIBAI  podrien obtenir uns calerons per poder menjar cada dia. Així que van fer-se amb una bicicleta per poder
traslladar fàcilment el teatret de paper, els contes i els dolços de poble en poble. Els nens que compraven els dolços podien seure al devant de tot i participar de la història.

Durant la segona Guerra Mundial el gobern japonès va utilitzar
els kamishibai per fer propaganda política.
Amb l’aparició de la televisió a la que llavors deien
“DENKI KAMISHIBAI” (KAMISHIBAI ELÈCTRIC)
el kamishibai va fer una davallada i la seva desaparició com una manera de diversió informal.
Però, poc a poc, va ser reprès per les escoles com a mitja essencial per promoure valors i rescatar històries de la tradició cultural japonesa.